Espoleta a CUBA

Companys del dia a dia o més aviat de la nit com solem dir!

Després de l'expedició a Cuba ús animo a visitar-la! El país m'ha sorprés gratament tant per la gent com per la ciutat. La Habana sense paraules es una ciutat on sembla que s'hagi parat el temps al 1900 i l'únic que va canviant es la gent! Ja ús en fare 5 céntims próximament. Aqui us deixo un detall per la colla!

Comiat Pepe

Arriba el gran moment, el dia 29 d'agost el Pepe i la Laura ens donaran la primera boda de la família espoleta, i fins que arribi el gran dia unes i altres ens entretenim amb els comiats. Aquest ha estat el cap de setmana dels nois, i hem aprofitat per realitzar algunes activitats en honor al comiat del Pepe. Com podreu veure a les imatges tot molt normal i tranquil, com aconstumem a ser els Espoleta. Aquí us passo un resum amb imatges del comiat del Pepe.

Primera disfressa del Pepe: el mono més brut del seu taller i un petit pes (d'uns 10 kg) que li recordi el pes que aguantarà d'aquí poc, jajajaja.

Primera prova, una cervesa per cada company que vulgui al seu equip al paintball, l'embut facilita molt les coses.

Agafant nivell.

Primera foto d'equip, la paintball. La festa va continuar per la Cerdanya, en diferents bars, i en algun altre local de la Seu. El comiat sembla que acaba la nit de divendres a dissabte, més o menys sobre les 05:00.

Però només és una finta, dissabte a les 09:00 (amb 4 hores de descans) aquest grup de la colla (amb algunes baixes que s'incorporaran més endavant durant el mati) dóna el bon dia a casa dels Mitjana Cruz.

Segona disfressa, Pepe 'el sirenita'.

Foto de grup davant de casa de la parella.

Esmorzar al Plana.
Foto de grup al Plana.

Comença el passeig pel mercat:

Una mica de moscatell sempre va bé.

Amb els personatges més destacats de la comarca.

Més mercat:

Un bon bany pel passeig:

Una dutxeta al autorentat.

Comença el viatge:

Salundant a la resta d'usuaris de la via.

Arribada a Ponts, amb una petita broma per al futur casat, el varem lligar un ratet a una senyal mentre nosaltres dinavem. Però vem deixar uns cartells perquè la gent el saludès.

Després de dinar tornem a la carretera, direcció Platja d'Aro, territori night.

Una breu parada abans d'arribar a destí.

Una volta per la platja:

Fent temps per anar a sopar...

Ja sopant...

Va ser un sopar com els d'abans, mig restaurant destrossat, una factura més llarga que la prèviament establerta, molts crits i paraules poc amigables de la del restaurant, i una estrella brillant amb llum pròpia, el retorn del gran Dídac.

I com tot bon comiat, va arribar el moment del striptis, només ficarem algunes imatges, però va estar molt bé.

Alguns van sortir una mica sucarrats... A partir d'aquí la nit va ser llarga i plena de bons moments... molt ron i sobretot molta diversió.

Vem acabar una mica cansats, uns més que altres...