9 anys...

És divendres, avui hauría de ser un día de gresca i xerinola xo es un dia trist, no pq el Didac hagi perdut al billar al drac, sinò xq el Marc de la cistella ens ha dit que l'han fet fora...

Si senyors, fan fora en Moe.

9 anys partintse el cul al nostre bar, 9 anys aguantant als crios de turno al futbolín, 9 anys rebent amenaces de gent rarota... i aquella secta esportiva va, i li parteix el cor.

Pero l'Espoleta es queda amb altres coses: 9 anys posant patxarans, 9 anys fent entreno de cervesa, 9 anys veien el futbol els dissabtes, 9 anys fent festes d'alcohol, 9 anys posant música bona, 9 anys d'amistad...

P.D. És busca bar on acolleixin el Bily, posin el barça i no tinguin zoco .

Viatger s/n: LA MARION (i si ho poso en majúscules es x algo...)

Normalment quan escric una entrada al blog ,primer l'escric i desprès fico la foto xo en aquest cas es diferent...m'està costant més del que sembla, salta a la vista...

Bueno a petició popular (com q sou bona canalla us vull fer un regal...) aquí teniu a la Marion!!! La noia més encisadora, encantadora, simpàtica, preciosa, massissorra, tremenda, astupenda, buenarda, perraca (segons el subi), i artista de tota alemanya.

Uns cabells rossos com la cervesa, un vestit de bàvara que accentua les sinuoses corves del seu cos i unes ulleres de color cacique cola que a sota amaguen uns ulles... bueno vale, a qui li importen els punyeteros ulls? no n'hi han d'aquestes a la seu!!! Li anava la festa com una mala cosa (mira, com la Montse Baró), bevia cervesa com poques dones (óstia com la Montse Baró) i fotia uns pits que plores!!! (com la...) Ah! i ens va iniciar a la menta en polvo.

P.D. Em sembla que n'hi va haver algún que altre que no va poder aguantar i es va retre un petit homenatge a les dutxes pensant en ella...

Viatger nº 3: Eduard Tarrés

El viatge va començar molt tranquil x en "geps" ja que a Barcelona al xaval ens el van canviar i se'n va anar dormir ben aviat ( és més no va arribar ni al mikidama) xo ja es veia a venir que era un preludi de tempesta...i l'huracà Edu va entrar a München amb força 5.

Tant sols arribar amb el Toni i el Fran van dedicar unos "maravillosos embutidos càrnicos al muy apreciable pueblo germano" i el tio ja estava disposat a ferli un pont a un Audi d'exposició (hi ha gent que diu que es pensava que li cabria a la butxaca al igual que el micra, xo son les males llengües). Es va mostrar bastant reservat i tanquil mentre feiem turisme, passejava, mirava les noies i els rellotjes amb cucut (PRECIÓS), tenia bastant sentit de l'orientació a les parades del metro... xo tot va canviar quan va entrar a la cerveseria més gran de la ciutat la HB. A allí al xaval se li va posar la gallina de piel, casi es fa pipí de la emoció al veure borratxos i ja es pot dir que el vam recuperar a l'Edu amb tot el seu esplendor. Que si parlo un anglès de la muerte, que si sanilaris, que si mira quina surcoreana mes maca, que si canto els segadors, que si cremem al Ton, que si gira que tomba, la cervesa a la bomba... es més al sortir va estar xerrant distesament una bona estona amb uns catalans la mar de majos.

Val a dir que jugar a "l'escondite" amb l'Edu pot ser la polla xq s'amaga molt bé, es més, si et toca parar, et pots pasar dies buscant xq el xaval diu que va a donar un tomet i se'n va a dormir. El molt perro li va agafar gustillo a això de marxar i es va convertir en un clàssic. A més no el podies trucar xq tothom sap quin es el problema de l'Edu amb els celulares (corren rumors de que s'ha fet una assegurança xo pot ser pitjor ja que q si concient sap que pot perdre el telèfon el subconcient pot tramar 3000 perreries amb aquell aparatet)...En definitiva: l'Edu va fer una bona mitjana de litres de cervesa, va parlar de les seves cosetes amb italians, rusos i algun català, va participar activament al castell, va esmorzar Sweinaxe (comunment anomenat com grrrrrr del braç) i va deixar molts bons moments x a la posteritat, un d'ells el de les fotografies.

Frase tontometro : Hay mucho ruso en rusia!!!

Ah! i no va trencar res a l'hotel.

Viatger nº 2: Jordi Mateu "Xusqui"

Primerament, resaltar que aquesta preciosa foto on es resalta la bellesa del segón viatger ha estat cedida gentilment per un component de l'expedició que es vol mantenir en l'anonimat i que les seves inicials corresponen a J.S.S. (i fervent admirador de Leo Messi)

Semblava mentida, xo a Munich el món gira a l'inversa. M'explico: Si aquí en Jordi es un tirador de trastes empedernit (hi ha gent que diría que es un tita calenta), a les terres bàvares les coses no canvien xo hi ha una petita diferència... el tio va triomfar amb les nenes més que el caciquecola. Si, senyores i senyors el xusqui es el que més es va endur el gat a l'aigua en aquest cas el conill ;). Les coses van començar bé per ell ja que en el sorteig de la mort li va tocar estar emparellat a l'habitació amb el Subi (el qual encara te insomni per culpa dels seus ronquits). Com ja he dit el Xusqui sempre es en Xusqui i amb un anglès més que digne enganyava a totes les noies x ferhi les seves típiques ballaruques. Val a dir que el primer dia va fer front comú amb el Chals i van arrassar amb tot el que es movia... xo les forces el van abandonar i a l'hotel va ser noquejat x una tantàstica combinació de patada voladora del Subi i del Fran als ja denominats combats de l'odi que el van fer anar a dormir més calent del que tocava... El noi s'ho va passar pipa: va lligar, va pillar una óstia que flipes, va fer enfadar al Melsi reiterades vegades, va fer perdre a la colla 500 euros i el més important... es va fer una foto amb un pòster de Roy MAKAAY!!! (ara només li'n falta una amb el tio de la ITV de la seu).

P.D. A l'igual que l'Àngel es va endur un potet del "maldito polvo blanco de los años 80" (per cert, desde quan la menta es blanca???)

Frase tontometro: Mireu l'Allianz Arena!!! xo tranquils que nosaltres anem mes ràpids...

Viatger nº1: Angel Fanes

Bueno que a dir de l'Àngel... el tio que ha arribat mes lluny de tot bescaran (descartant al seu avi que feia el contrabando x el pas de la casa...)sembla que s'ho va passar bastant be. Ell era feliç amb les seves espardenyes, els seus pantalons amb 351 butxaques, els seus purets i la seva medalla de 300kilats. El primer contacte amb l'hotel i amb la seva veritable orientació sexual la va tenir a l'habitacio del subi, quan va presenciar els épics combats dels mes ferotges lluitadors i va decidir quedars'hi a dormir, el xaval s'hi trobava a gust... amb mes pena que gloria es feia entendre amb la gent, va fer un castell amb sabates i cal destacar que va desenvolupar una extranya adicció al "maldito polvo blanco de los años 80", el qual va introduir amb relatiu éxit a les nits de rauxa de la seu...

Frase tontometro: My friend is Catalunya (Vagis on vagis ho dius i sempre quedes be!)

El vila babejant (i no es per una tia...)

Abans de fer una petita cronica del oktoberceps (que ja toque)... fico aqui una afoto del vila que molt amablement va compartir pis amb nosaltres i concretament llit amb el melsió, apa toqueu-vos nenes que es gratis...